LA GELOSIA ENTRE GERMANS
El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació.
La millor forma de regular la gelosia és intentant conèixer quin és l'origen de la mateixa.
ü La relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar és emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals, normalment són superades i no presenten més problemes.
LA GELOSIA ENTRE GERMANS
El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació.
FÒBIES I PORS (por a la foscor, por a les aranyes, etc.)
QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE TENIR POR I PATIR UNA FÒBIA?
La por és un mecanisme de defensa que ajuda al nen a evitar situacions potencialment perilloses. Apareix quan se sent en perill, sigui per una amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per a reaccionar davant la situació.
Algunes pors són presents en el desenvolupament normal de tot nen, però, al igual que apareixen, també desapareixen espontàniament, a mesura que el nen va adquirint experiència respecte a elles.
Les pors que es poden considerar normals segons l’edat són les següents:
· De 0 a 1 any: plora davant d’estímuls desconeguts
· De 2 a 4 anys: por dels animals
· De 4 a 6 anys: por de la foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol, d’animals, d’elements de la natura (p. ex. trons)...
· De 6 a 9 anys: por al dany físic, a la mort, al ridícul per l’absència d’habilitats escolars i esportives
· De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contreure malalties greus. Apareix la por al divorci dels pares o al mal rendiment escolar.
· De 12 a 18 anys: pors relacionades amb l’autoestima personal (capacitat intel·lectual, aspecte físic, por al fracàs) i amb les relacions socials.
Aquestes pors infantils són molt freqüents (es donen en un 40% dels nens). Són normals, apareixen sense cap causa aparent, i desapareixen amb el temps (entre 1 i 4 anys), amb excepció de la por als estranys, que pot subsistir a la vida adulta com a timidesa.
La fòbia és una por que està fora de lloc. És una por exagerada, que apareix o persisteix a edats inadequades (la por dels gossos és normal als tres anys, però és una fòbia als quinze), es repeteix davant la mateixa situació o objecte, és persistent, i altera la vida del nen, essent una font d’angoixa i de patiment per a ell.
Les fòbies, doncs, són una forma especial de por amb les següents característiques:
- És una por desproporcionada respecte a la situació que la genera
- El nen no deixa de sentir por tot i les explicacions
- No és normal per a aquella edat
- És de llarga duració
- El nen no pot controlar la seva por
- El nen intenta evitar les situacions en què podria tornar a experimentar la por, i això trastorna la seva vida quotidiana.
COM SE SENT UN NEN AMB FÒBIA?
El nen “amb fòbies” té una por irracional i desproporcionada respecte a un objecte o situació que li provoca; ell ho viu com una veritable amenaça, d’aquí l’angoixa i el pànic que li origina.
Com a resultat, intenta evitar sistemàticament aquella situació. És en aquest moment quan podem dir que la seva por s’ha convertit en fòbia (quan es dóna l’estratègia d’evitar).
Durant un trastorn de pànic, la persona perd el control d’ella mateixa, la por li omple el cos, i les respostes fisiològiques són tan brutals que la persona pot arribar a pensar que s’està morint o que s’està tornant boja.
Tot i que la persona reconeix que aquella por que sent és excessiva, no pot controlar la seva reacció. I això és potser el que més angoixa a la persona: saber que no pot controlar les seves reaccions. Més que l’objecte en qüestió, el que realment amoïna a una persona amb fòbia són les seves pròpies reaccions davant l’objecte. En el cas dels nens, també se senten amoïnats per les burles que els hi poden fer els altres nens quan el veuen reaccionar d’aquella manera.
La gent que pateix algun tipus de por és la única que pot explicar aquella sensació d’ansietat, les palpitacions, el sentir-se perseguit, el temor constant, i la vergonya que senten davant d’una situació que saben que és ridícula i sense fonament.
Viure amb por és difícil, però moltes persones deixen que els domini la vida, i constantment buscaran excuses i s’inventaran mentides per no haver de plantar-li cara.
La por, com la tristesa, el dolor i la pena, formen part de l’ésser humà de la mateixa manera que l’alegria i la joia. Cal aprendre a viure amb totes elles, i no només amb les bones. Hem d’ensenyar als nens a conviure amb totes les emocions que ens són pròpies, bones i dolentes.
COM S’ORIGINA UNA FÒBIA?
No totes les pors que tenim de petits desapareixen totalment amb l’edat. Tots, nens i adults, tenim les nostres pròpies pors. Moltes pors intenses que tenim d’adults provenen d’experiències de la infància.
Les fòbies infantils apareixen sobretot entre els 4 i els 8 anys, i es donen més casos en nois que en noies. També és freqüent que apareguin a l’inici de l’adolescència (sobre els 11 o 12 anys), però en realitat podrien aparèixer a qualsevol edat.
Una por normal es pot convertir en una fòbia per culpa dels familiars, amics i companys d’escola, que contínuament ens demostren les seves pors a determinades situacions, objectes o animals. Un pare o una mare massa “patidors”, amb la seva actitud, contribueixen a transmetre al seu fill les seves inseguretats i pors. Un atemoriment innecessari per part de pares o amics quan encara érem petits es pot veure reflectit com a fòbia ja d’adults.
D’altres vegades, són experiències traumàtiques patides quan érem petits les que, no havent-les superat, poden degenerar en una fòbia.
L’any 1920, en un experiment, un psicòleg anomenat Watson va aconseguir provocar una fòbia en un nen anomenat Albert, mitjançant un aparellament entre la presència d’una rata blanca i un fort soroll que, a la setena vegada d’haver-se produït, va provocar la fòbia del nen envers la rata, a la que abans de l’experiment no tenia cap por.
En un experiment posterior va aconseguir justament el contrari que en el primer: fer que desaparegués la fòbia, associant a l’objecte (la rata) un estímul agradable (p. ex. un caramel).
Però les fòbies s’autoalimenten. Quan la persona es troba amb la situació que l’espanta, i experimenta un atac de pànic, se sent tant malament que evita a tota costa tornar-se a trobar amb la mateixa situació, i per això la propera vegada la seva angoixa pot ser encara més gran.
FÒBIES MÉS COMUNES
Algunes de les fòbies infantils més comunes són les següents:
· Por de la foscor: pot produir una forta ansietat per la nit, en el moment d’anar al llit, així com negatives a dormir fora de casa.
· Por dels gossos: pot negar-se a visitar a un amic que tingui un gos a casa.
· Por dels metges: pot impedir les revisions periòdiques i fer més difícil administrar els tractaments.
· Por dels insectes
· Por a allunyar-se sol de casa
· Por als espais molt concorreguts de gent
· Por als llocs tancats (claustrofòbia)
· Por als espais oberts (agorafòbia)
· Por de les alçades (acrofòbia)
· Por dels animals (zoofòbia)
· Por de l’aigua (hidrofòbia)
· Por a la visió de la sang
· Fòbia escolar: es dóna en nens o adolescents que no volen anar a l’escola sense cap causa aparent. Es manifesta amb plors, súpliques, o agitació quan arriba l’hora d’anar a classe. O bé apareixen mals de cap o de panxa, vòmits, diarrees,... símptomes que desapareixen els dissabtes, diumenges i festius. Quan se’ls vol obligar reaccionen amb ansietat i pànic. És freqüent quan hi ha hagut un canvi d’escola o quan el nen ha patit alguna humiliació dins el col·legi.
· Fòbia social: molta gent té por de parlar o menjar en públic, assistir a reunions socials, donar classes o conferències, aparèixer a televisió o espectacles públics, acudir a una cita amorosa,... D’això se’n diu fòbia social. En els nens, la manera com es manifesta aquest tipus de fòbia és amb plors, tartamudeig, aferrament al braç de familiars i mutisme. Es donen casos en què només es produeix l’ansietat davant d’altres nens, però no amb adults, per la qual cosa no participen mai a classe, no comparteixen jocs amb els altres nens, però si que mantenen converses amb adults, dels que semblen tenir una excessiva dependència. La fòbia social en nens petits provocarà un retard del seu desenvolupament, i en adolescents suposa una ruptura total amb les relacions socials (amics, activitats d’oci, entreteniments,...) i comporta un fracàs acadèmic important.
QUÈ CAL FER DAVANT LA POR I EN CASOS DE FÒBIA
En moltes ocasions, les pors infantils desapareixen espontàniament quan el nen creix, en un període d’entre 1 i 4 anys. De vegades poden sorgir més endavant, canviades de forma o de contingut. La por als estranys acostuma a transformar-se en timidesa.
L’edat del nen o nena ens ha d’indicar si aquella por que té és normal per a la seva edat. De totes maneres, encara que aquella por sigui pròpia de l’edat, no l’hem mai d’ignorar ni de ridiculitzar. Tampoc hem de sobreprotegir al nen quan aparegui la por, perquè això el portaria a pensar que existeix un perill real respecte a el que ell sent.
El més convenient serà:
· Parlar amb el nen
· Concretar la seva por (que és el que l’espanta)
· Ensenyar-li a donar el valor real que aquesta pot tenir
· Ensenyar-li maneres de disminuir la seva ansietat quan estigui propera la situació desencadenant
Sobretot, els adults i els pares no hem de transmetre al nen les nostres pròpies pors i inseguretats. Cal evitar, tant com sigui possible, atemoriments innecessaris per part de pares i amics, per tal de prevenir problemes futurs.
També, si el nen pateix una situació de fòbia, l’actitud i la reacció que prenem els adults pot servir per agreujar o per fer minvar l’angoixa.
Al nen cal educar-lo de manera integral: la vida no es compon només d’alegries i moments feliços; en la vida també hi ha tristesa, dolor, pena, pors... i el nen ha d’aprendre a conviure amb aquests sentiments.
Els nens han d’aprendre a afrontar els problemes que se’ls presenten a la vida, en comptes de fugir-ne. Han d’aprendre, per tant, a enfrontar les seves pors, perquè només enfrontant les nostres pors és com arribem a superar-les. Això si, sempre la iniciativa d’enfrontar la situació que l’espanta ha de partir del mateix nen: els adults podem animar-lo, però mai forçar-lo ni obligar-lo.
Sobretot en cas de fòbia (de por exagerada), no hem de forçar mai al nen a enfrontar-se a l’objecte o situació que origina el seu temor, ja que això pot fer augmentar la seva angoixa.
No permeteu que els altres nens se’n riguin o se’n burlin. Tothom pot patir algun problema i cal entendre-ho i ser solidari, no fer-ne escarni.
Què són les emocions?
Totes les emocions són impulsos que ens duen a actuar
L’emoció és una reacció circumstancial i transitòria, que desapareix quan ha fet la seva catarsi i ha complert la seva missió d’avisar sobre quelcom que està succeint o ha succeït al nostre voltant. Té una funció. És un missatge que ens informa d’allò que sentim en una determinada situació, que desenvolupa l’ésser humà i que se suscita en situacions intra i interpersonals. Ningú pot guardar les seves emocions a un calaix quan es relaciona amb els altres o amb sí mateix!
L’emoció és un avís intel·ligent ja que ajuda a comprendre i avaluar l’episodi que vivim d’una manera ràpida i efectiva. Té una major rapidesa funcional que el processament de dades a nivell racional. Per exemple: si toquem quelcom que està molt calent, s’envia una senyal d’alerta des de el dit fins el nostre cervell, actuant el sistema límbil cerebral (emocions) abans de que la informació arribi al córtex prefrontal (raonament).
Les emocions són relacionals, o sigui, que per a la seva resolució òptima hem de comptar amb els altres.
Segons l'Anàlisi Transaccional i altes teories humanistes, existeixen quatre emocions autèntiques: rabia, tristesa,por i alegria. A continuació s'explica per a cada emoció la situació des de la qual es desencadena i la resposta social necessària:
- Por: sorgeix davant el perill. La reacció requerida és demanar ajuda, protecció.
- Ràbia: sorgeix davant la injustícia. La reacció requerida és posar límits, dir-ho i demanar un canvi.
- Tristesa: sorgeix davant una pèrdua, ajuda a poder elaborar-la. La reacció necessària és demanar consol.
- Alegria: desde riure, fins el plaer. Permet el manteniment de la motivació per a seguir fent quelcom. La reacció social és compartir-la.
Hi ha diferència entre el que és un sentiment i una emoció: l'emoció és una experiència de gran intensitat, temporal, fundamentalment fisiològica. El sentiment és com una emoció que ha passat pel filtre cultural i/o dels pensaments en major o menor grau. A vegades també pot ser el resultat de mescles de les anteriors (gelos vist com a por i tristesa, que seria por a perdre).
COM ES FORMA L’AUTOESTIMA?
En el moment en què el nen compara la imatge que s’ha anat formant d’ell
mateix (referida a com es veu físicament, personalment i socialment) amb la
imatge ideal de la persona que voldria ser, és quan comença a formar-se la
seva autoestima. Un nen, per exemple, pot pensar que té una intel·ligència
normal però, tot i així, li desagrada perquè la voldria tenir superior.
Si la diferència entre la imatge que té el nen de si mateix i l’ideal és molt gran,
l’autoestima serà baixa, si la diferència és petita l’autoestima serà alta.
No podré tenir una bona autoestima si…
… no sóc convidat a les festes d’aniversari dels meus companys.
… contínuament em renyen o estic castigat.
… ningú vol seure o fer els treballs amb mi.
… contínuament em diuen que tot ho faig malament.
… em tracten com si fos ximple.
… perdo els deures, tot i que m’han costat més de fer que als
altres.
… sovint faig coses que no voldria i encara que després demani
perdó, ja és massa tard!
mateix (referida a com es veu físicament, personalment i socialment) amb la
imatge ideal de la persona que voldria ser, és quan comença a formar-se la
seva autoestima. Un nen, per exemple, pot pensar que té una intel·ligència
normal però, tot i així, li desagrada perquè la voldria tenir superior.
Si la diferència entre la imatge que té el nen de si mateix i l’ideal és molt gran,
l’autoestima serà baixa, si la diferència és petita l’autoestima serà alta.
No podré tenir una bona autoestima si…
… no sóc convidat a les festes d’aniversari dels meus companys.
… contínuament em renyen o estic castigat.
… ningú vol seure o fer els treballs amb mi.
… contínuament em diuen que tot ho faig malament.
… em tracten com si fos ximple.
… perdo els deures, tot i que m’han costat més de fer que als
altres.
… sovint faig coses que no voldria i encara que després demani
perdó, ja és massa tard!
BONA AUTOESTIMA ÉS:
I sentir-te bé amb tu mateix.
I notar que ets important.
I que els altres t’estimin.
I tenir amics.
I sentir-te content amb el que penses, dius o fas.
I reconèixer els teus errors i acceptar-los.
I complir les teves responsabilitats.
I viure feliç.
I fer feliços els altres (no fer-los enfadar!).
I notar que ets important.
I que els altres t’estimin.
I tenir amics.
I sentir-te content amb el que penses, dius o fas.
I reconèixer els teus errors i acceptar-los.
I complir les teves responsabilitats.
I viure feliç.
I fer feliços els altres (no fer-los enfadar!).
RECORDA AQUESTS 5 PUNTS CLAU PER MILLORAR L’AUTOESTIMA!
1. Accepta’l!. Fes-lo sentir únic, valora’l a ell com a persona i no valoris
solament els seus èxits i competències.
2. Descobreix què té d’especial i digues-li!. Practica l’elogi, tenint en compte
les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes positius de
la seva conducta.
3. “Creu en ell”. Ofereix-li confiança. Proposa-li responsabilitats
amb la teva supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què saps
que fàcilment pot aconseguir èxits.
4. Analitza els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges
positius que li indiquin què esperem d’ell (sense oblidar on són les seves
dificultats).
5. Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb ell.
Utilitza un llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i comentaris
irònics.
solament els seus èxits i competències.
2. Descobreix què té d’especial i digues-li!. Practica l’elogi, tenint en compte
les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes positius de
la seva conducta.
3. “Creu en ell”. Ofereix-li confiança. Proposa-li responsabilitats
amb la teva supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què saps
que fàcilment pot aconseguir èxits.
4. Analitza els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges
positius que li indiquin què esperem d’ell (sense oblidar on són les seves
dificultats).
5. Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb ell.
Utilitza un llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i comentaris
irònics.
“Potenciar una bona autoestima en el
nen és la millor defensa perquè
sàpiga enfrontar-se amb èxit als diferents
reptes que li oferirà la vida.”
nen és la millor defensa perquè
sàpiga enfrontar-se amb èxit als diferents
reptes que li oferirà la vida.”
Intenta substituir el verb “ésser” pel verb “estar”. D’aquesta forma no ataquem la seva autoestima, el que fem és mostrar-li la conducta correcta.
En lloc de dir-li “ets un desendreçat” podem dir-li “la teva habitació està desendreçada”.
En lloc de dir-li “ets un desendreçat” podem dir-li “la teva habitació està desendreçada”.
LA RÀBIA
La ràbia és una emoció, és un sentiment, que tard o d'hora ha d'exterioritzar-se.
En molts moments de la nostra vida quotidiana, haurem vist a infants que criden, ploren, llancen objectes, sense un motiu aparent, però cal tenir present, que per ells si que hi ha un motiu, i molt greu, que els impotencia i els fa sortir aquesta reacció.
Cal trobar els motius i la base d'aquesta ràbia des de ben petits i ajudar-los a exterioritzar per tal que no quedi una espina clavada dins seu.
Aquest que us presentem és un conte per treballar aquesta emoció als més petits. Us deixem un resum per si us interessa. El llibre s'anomena SÓC UN DRAC.
Un nen parla dels seus sentiments quan està enfadat . Àlbum en què tant el text com les il.lustracions evoquen la ràbia que un nen pot sentir quan està molt enfadat . El text empra paraules en lletra de pal o lligades i encara més , en negreta. Sobre les il.lustracions fons de color càlid , destaquen els personatges. Els pares són molt petits en comparació amb les figures de la cara del nen que envaeix tota la plana de color vermell , talment un foc encès que no triga a transformar-se en drac , les joguines volen per l'habitació . Quan per fi el nen esclata en plors , és un infant petitó que els pares porten a coll.
