Activitats per treballar les EMOCIONS

L'educació emocional és una basant molt important del creixement personal de cada persona. Treballar-la implica fer fluir emocions i per aixó és bàsic crear un bon clima de treball i de confiança.
A continuació us deixo un enllaç on es poden trobar moltes activitats per treballar a l'educació primària les emocions.

Espero que us serveixi!!

http://projectes.escoltesiguies.cat/imatges/pujades/files/1_activitats_emocions.pdf

Aprendre + educació emocional

Tots i totes hem estat alumnes en una classe, en un curs, oients en una conferència.....Sabem molt bé què ens agrada i que no del professor/a o conferenciant que tenim davant.

Possiblement aprenem millor, quan el/la docent respecta el nostre estil d'aprenentatge i quan té en compte alguns aspectes bàsics:

• Sap que és impossible mantenir l'atenció més de 20 minuts seguits si el qui l'escolta ho fa de forma passiva.
• Sap que si aconsegueix despertar la curiositat entre els alumnes, aquests estaran molt més atents i per tant aprendran millor.
• Sap que si aconsegueix emocionar, la comunicació serà molt més fluïda i per tant no només transmetrà coneixements sinó que aquesta conduirà a l'acció.
• Sap que el bon humor, el petit joc, l'efecte sorpresa, tenen un efecte molt beneficiós sobre l'aprenentatge
• Sap que si vivim experiències estimulants, automàticament es connecten més neurones en el nostre cervell, i que quantes més connexions hi ha, més aprenentatge es produeix i si ,a més,  aquesta experiència dura més estona, les connexions són més fortes.
• Sap que aprendre no és  guardar a la memòria, sinó és sobretot saber recuperar, saber expressar, saber utilitzar, saber pensar i saber argumentar.
• Sap que la motivació és la part fonamental de l'aprenentatge i que en canvi la por i l'estrés la impossibiliten.

Màgia, il.lusió, sorpresa, curiositat, joc, són elements imprescindibles que ens han d'ajudar a que les persones que tenim davant, aprenguin millor, siguin petits infants, siguin nens i nenes, joves adolescents, o persones adultes.

PUC

L'educació emocional, és la base de tots els aprenentatges personals i cognitius existents. Aquí teniu l'enllaç d'un material excel.lent i molt útil per treballar tant a casa com a l'escola.

Espero que us agradi.

http://www.puc-pac.com/

Ulleres positives

Avui, repassant els blocs que segueixo, he pogut gaudir d'un post molt especial, escrit per una persona molt especial per mi. La meva mestra en Educació Emocional. MªTeresa, gràcies!!! Fins aviat.


http://emocionat2.blogspot.com.es/2014/04/ulleres-emocionals-positives.html

Masclisme. No toca!!!!!

Tot i que la situació ha canviat molt en els últims anys , encara queda un llarg camí per arribar a la igualtat de gènere . La societat no espera el mateix, ni ofereix idèntiques oportunitats a homes ia dones . A més , es valora de manera més positiva als que s'ajusten a les expectatives i els rols dominants . Alguns estudis han demostrat que els homes que despleguen característiques " masculines" i les dones que exhibeixen característiques " femenines " reben avaluacions més positives que els que no ho fan , segons explica l'informe de la campanya " Mou-te per una educació d'igualtat" , impulsada per ajuda en Acció , Entrecultures i InteRed i recolzada per l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament .
I és que no som conscients , però tots tenim molt arrelats alguns prejudicis i actituds masclistes que seguim reproduint generació rere generació , segurament perquè és el que hem observat i interioritzat des que érem petits . Per això , l'educació és fonamental per trencar amb aquests prejudicis . A casa , els pares són l'exemple a seguir , i convé reflexionar sobre els valors que es transmeten als fills . Per a això, és útil fer-se preguntes del tipus : Qui pren les decisions importants a casa? Com s'organitza el repartiment de tasques ? Com es resolen els conflictes ?
"Els adults que envolten els nens són una font d'informació constant, que és acceptada per ells sense filtre ni qüestionament . De manera silenciosa , els nens i nenes integren tot el que els arriba i ho imiten " , explica Sergio Díez , coordinador de l'Escola de Filòsofs dels Col · legis Brains . Des d'aquests centres educatius es suggereix un decàleg de bones pràctiques per a pares i professors que pot ajudar a educar els més petits ia prevenir la discriminació i la violència de gènere :

1 . Observar i escoltar

És important observar com es relacionen els nostres fills amb els seus companys i companyes , entendre quins conceptes manegen .

2 . Desmuntem els prejudicis

Quan afirmen una cosa categòricament cal respondre amb una pregunta : per què ? Per exemple , si el nostre fill ens diu que fregar és de dones , podem preguntar : "Per què és de dones ? Els nens no tenen mans? Per què no sabran fregar ? " . En tractar de raonar el prejudici , aquest acaba autodestruint .
A més , recordem la discriminació també es produeix cap al gènere masculí : encara hi ha una percepció dels nens han de ser més durs , mentre que les nenes són sensibles . Està mal vist ja molts nois se'ls ridiculitza per plorar , o per mostrar una major sensibilitat , i aquests són prejudicis que també hem d'esforçar per desmuntar .

3 . No es pot generalitzar

Hem fer-los comprendre que les generalitzacions condueixen a error . Cada persona és única i irrepetible , i té virtuts , defectes i capacitats pròpies , independentment de si és home o dona .
Hem característiques pròpies que ens vénen donades pel nostre sexe , però això no hauria d'implicar que tinguem diferents oportunitats o que s'esperi que ens comportem d'una manera o altra .

4 . Implicar els infants en les tasques de la llar

Assignar responsabilitats o activitats quotidianes que tradicionalment han estat considerades " coses de dones" o " coses d'homes" .

5 . Compartir la informació , debatre amb ells

És bo parlar amb ells de la informació que reben a l'escola, a la televisió , dels seus amics ... així generem l'hàbit de conversar i discutir idees a casa i fomentem en els nens l'esperit crític . A més , ens ajuda a entendre com són, què veuen , què pensen i com se senten .

6 . Comprendre les nostres pròpies limitacions quant a gènere

Hem estat educats en una societat que , igual que avui , pretenia assignar un paper a cada sexe , i per això nosaltres mateixos , tant homes com dones , tenim interioritzades algunes actituds discriminatòries . És bo mirar-nos amb ull crític i , d'alguna manera , reeducar .

7 . Respon seus dubtes

Hem de procurar que el moment de la televisió el comparteixin amb nosaltres , i hem de respondre a qualsevol pregunta que els sorgeixi respecte a allò que estan veient , incloses les aquelles sobre sexualitat o relacions entre homes i dones .

8 . Jocs " unisex "

Molts jocs tradicionals no necessiten eines , ni tenen rols definits : el mocador , la gallineta cega , el rescat ... són divertits , no entenen de gènere , i no passen de moda !

9 . dóna exemple

Ells ens observen i són com esponges : repeteixen les nostres paraules i imiten els nostres comportaments . Vine com ens relacionem amb ells , amb la nostra parella , amb nosaltres mateixos , amb l'entorn familiar i amb la societat . Els patrons de comportament s'hereten , i no és senzill deslligar d'aquesta influència familiar . Evitem rols , tòpics , llocs comuns respecte al gènere , i deixem que vagin creant les seves pròpies opinions des del respecte i l'empatia pel que és diferent .

10 . L'aprenentatge mai s'acaba

Per ensenyar hàbits , hem de ser la nostra millor versió possible . I per a això hem de desaprendre , criticar , veure i comprendre la realitat del nostre entorn i canviar el que no funciona .

La gelosia entre germans

El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més, també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit la nova situació.

1.       La gelosia no depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels pares.

2.       No fer els mateixos regals als fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat.

3.       El dia del naixement, el germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan l’ha anat a buscar?”.

4.       Dedicar-los dies exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany, sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon.

5.       Preservar un espai privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat.

6.       Si al fill gran li fa gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació.

7.       Quan falti poc temps per al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.

8.      Fer-los entendre que cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un dels dos germans rep regals i l’altre no.

9.       No comparar-los i, si es fa, no abusar de les comparacions entre germans.

10.   No recalcar la idea constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran també és un nen petit.

La millor forma de regular la gelosia és intentant conèixer quin és l'origen de la mateixa.

Ø  Haurem de tenir en compte la història prèvia del nen, la seva edat, circumstàncies, etc. També és important diferenciar entre l'aparició sobtada de la gelosia o un temperament o personalitat gelosa. En el primer cas podem sospitar de la irrupció d'algun element nou com pot ser el naixement d'un germà. En el segon cas es tracta de nens amb certa predisposició a patir gels i el seu tractament serà més complex.

Ø  En el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui desproporcionada respecte a lo que se espera per la seva edat i educació rebuda, produint-se un deteriorament en les relacions familiars, és quan aconsellem la visita a un professional.

Ø  Un cop identificada la presència de la gelosia, els pares i altres familiars rellevants hauran consensuar una estratègia comuna per ajudar al nen.

A nivell general exposem una sèrie d'orientacions per a minimitzar les conductes geloses entre germans:

ü  És fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera que no hi hagi un tracte de preferència cap a cap d'ells ni s'estableixin comparacions.

ü  Sempre és més eficaç lloar els aspectes positius que recriminar-li els negatius.

ü  Davant conductes geloses (rebequeries, desobediència, negativisme, Etc ...) pot aplicar-se la retirada d'atenció o alguna de les tècniques conductuals que s'utilitzen en la modificació de conducta. Si la gelosia suposa un reclam d'atenció emocional, hem de ser capaços de donar- la contingentment a les conductes desitjades o positives, mai després dels episodis de gelosia.

ü  Augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família és un bon mètode per millorar la comunicació i estrènyer llaços i afeblir les pors emocionals.

ü  Cal respondre amb tranquil·litat als episodis gelosos, sense estridències ni recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepció pel seu comportament i retirar-li la nostra atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi i, segons l'edat, podem intentar raonar els fets i donar-li l'atenció emocional. No obstant això, "raonar" amb el nen gelós (encara que tingui edat suficient per comprendre els nostres arguments) no funcionarà sempre. Hem d'entendre les seves conductes com a símptoma d'un malestar i no des de la perspectiva racional adulta.

ü  Quan la gelosia són del germà gran cap a un altre d'edat inferior pot ser útil anar-li recordant de manera subtil els avantatges i "privilegis" que té al ser més gran (per exemple: anar a dormir més tard o poder realitzar certes activitats). També, per als nens a partir dels 4/5 anys aproximadament pot ser útil donar-los cert protagonisme respecte a les atencions que precisa el seu germà petit, fent-li veure la importància de la seva ajuda per els pares (vigilar-lo, ajudar a vestir-lo, menjar, etc. sota supervisió de l'adult). A aquestes edats, per molts nens, pot ser insuportable perdre tot el protagonisme a causa del nouvingut. És freqüent que les diferents persones i familiars que visiten el nadó li dediquin una atenció gairebé exclusiva, quedant en segon terme el germà gran. Això augmenta la seva gelosia.

ü  La relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar és emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals, normalment són superades i no presenten més problemes.

La gran tasca de la ONCE

Us penjo un video que he trobat a una de les webs que segueixo i penso que és molt interessant per conèixer i valorar la gran feina que fan des de la ONCE.
Des d'aquest bloc, en donem les GRACIES!!!!

http://aulamall.blogspot.com.es/2014/01/inclusio-i-la-once.html

Contes per treballar les emocions

He trobat un enllaç molt i molt interessant per treballar a casa o a l'escola la part de les emocions.
Es tracta d'un bloc on ens donen recursos i sobretot els títols de contes per treballar i aprendre a gestionar cadascuna de les nostres emocions en moments determinats de la vida dels infants.
Espero que us agradi


http://conteseducacioemocional2.blogspot.com.es/2012/05/contes-infantils-per-leducacio_10.html

Síndrome de la Tourette

Aquests dies estem treballant amb la Sindrome de la Tourette, que últimament en sentim a parlar molt.
El link que us adjunto hi trobareu una pel.licula que pot ser molt interessant per treballar diversos àmbits:
* Atenció a la diversitat a l'aula.
* Explicació i "comprensió" de la patologia.
* Valors i habilitats socials així com l'empatia.

La pel.licula es diu "Al frente de la clase".
Espero que us agradi.
http://www.youtube.com/watch?v=1-F8k4dsSnE

Emoció: LA RÀBIA

La ràbia és una emoció, és un sentiment, que tard o d'hora ha d'exterioritzar-se.
En molts moments de la nostra vida quotidiana, haurem vist a infants que criden, ploren, llancen objectes, sense un motiu aparent, però cal tenir present, que per ells si que hi ha un motiu, i molt greu, que els impotencia i els fa sortir aquesta reacció.
Cal trobar els motius i la base d'aquesta ràbia des de ben petits i ajudar-los a exterioritzar per tal que no quedi una espina clavada dins seu.
Aquest que us presentem és un conte per treballar aquesta emoció als més petits. Us deixem un resum per si us interessa. El llibre s'anomena SÓC UN DRAC.


Un nen parla dels seus sentiments quan està enfadat . Àlbum en què tant el text com les il.lustracions evoquen la ràbia que un nen pot sentir quan està molt enfadat . El text empra paraules en lletra de pal o lligades i encara més , en negreta. Sobre les il.lustracions fons de color càlid , destaquen els personatges. Els pares són molt petits en comparació amb les figures de la cara del nen que envaeix tota la plana de color vermell , talment un foc encès que no triga a transformar-se en drac , les joguines volen per l'habitació . Quan per fi el nen esclata en plors , és un infant petitó que els pares porten a coll.

LES EMOCIONS

Què són les emocions?

Totes les emocions són impulsos que ens duen a actuar

L’emoció és una reacció circumstancial i transitòria, que desapareix quan ha fet la seva catarsi i ha complert la seva missió d’avisar sobre quelcom que està succeint o ha succeït al nostre voltant. Té una funció. És un missatge que ens informa d’allò que sentim en una determinada situació, que desenvolupa l’ésser humà i que se suscita en situacions intra i interpersonals. Ningú pot guardar les seves emocions a un calaix quan es relaciona amb els altres o amb sí mateix!

L’emoció és un avís intel·ligent ja que ajuda a comprendre i avaluar l’episodi que vivim d’una manera ràpida i efectiva. Té una major rapidesa funcional que el processament de dades a nivell racional. Per exemple: si toquem quelcom que està molt calent, s’envia una senyal d’alerta des de el dit fins el nostre cervell, actuant el sistema límbil cerebral (emocions) abans de que la informació arribi al córtex prefrontal (raonament).

Les emocions són relacionals, o sigui, que per a la seva resolució òptima hem de comptar amb els altres.

Segons l'Anàlisi Transaccional i altes teories humanistes, existeixen quatre emocions autèntiques: rabia, tristesa,por i alegria. A continuació s'explica per a cada emoció la situació des de la qual es desencadena i la resposta social necessària:

• Por: sorgeix davant el perill. La reacció requerida és demanar ajuda, protecció.
• Ràbia: sorgeix davant la injustícia. La reacció requerida és posar límits, dir-ho i demanar un canvi.
• Tristesa: sorgeix davant una pèrdua, ajuda a poder elaborar-la. La reacció necessària és demanar consol.
• Alegria: desde riure, fins el plaer. Permet el manteniment de la motivació per a seguir fent quelcom. La reacció social és compartir-la.

Hi ha diferència entre el que és un sentiment i una emoció: l'emoció és una experiència de gran intensitat, temporal, fundamentalment fisiològica. El sentiment és com una emoció que ha passat pel filtre cultural i/o dels pensaments en major o menor grau. A vegades també pot ser el resultat de mescles de les anteriors (gelos vist com a por i tristesa, que seria por a perdre). 

L'autoestima

 
COM ES FORMA L’AUTOESTIMA?

En el moment en què el nen compara la imatge que s’ha anat formant d’ell
mateix (referida a com es veu físicament, personalment i socialment) amb la
imatge ideal de la persona que voldria ser, és quan comença a formar-se la
seva autoestima. Un nen, per exemple, pot pensar que té una intel·ligència
normal però, tot i així, li desagrada perquè la voldria tenir superior.
Si la diferència entre la imatge que té el nen de si mateix i l’ideal és molt gran,
l’autoestima serà baixa, si la diferència és petita l’autoestima serà alta.
No podré tenir una bona autoestima si…
… no sóc convidat a les festes d’aniversari dels meus companys.
… contínuament em renyen o estic castigat.
… ningú vol seure o fer els treballs amb mi.
… contínuament em diuen que tot ho faig malament.
… em tracten com si fos ximple.
… perdo els deures, tot i que m’han costat més de fer que als
altres.
… sovint faig coses que no voldria i encara que després demani
perdó, ja és massa tard!

BONA AUTOESTIMA ÉS:

I sentir-te bé amb tu mateix.
I notar que ets important.
I que els altres t’estimin.
I tenir amics.
I sentir-te content amb el que penses, dius o fas.
I reconèixer els teus errors i acceptar-los.
I complir les teves responsabilitats.
I viure feliç.
I fer feliços els altres (no fer-los enfadar!).

RECORDA AQUESTS 5 PUNTS CLAU PER MILLORAR L’AUTOESTIMA!

1. Accepta’l!. Fes-lo sentir únic, valora’l a ell com a persona i no valoris
solament els seus èxits i competències.
2. Descobreix què té d’especial i digues-li!. Practica l’elogi, tenint en compte
les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes positius de
la seva conducta.
3. “Creu en ell”. Ofereix-li confiança. Proposa-li responsabilitats
amb la teva supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què saps
que fàcilment pot aconseguir èxits.
4. Analitza els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges
positius que li indiquin què esperem d’ell (sense oblidar on són les seves
dificultats).
5. Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb ell.
Utilitza un llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i comentaris
irònics.

“Potenciar una bona autoestima en el
nen és la millor defensa perquè
sàpiga enfrontar-se amb èxit als diferents
reptes que li oferirà la vida.”

Intenta substituir el verb “ésser” pel verb “estar”. D’aquesta forma no ataquem la seva autoestima, el que fem és mostrar-li la conducta correcta.
En lloc de dir-li “ets un desendreçat” podem dir-li “la teva habitació està desendreçada”.