LA BRUIXA AVORRIDA
Aquesta setmana, el conte que treballarem el de la bruixa avorrida.
Va molt bé per treballar, valors humans, comportaments dels altres, empatia, i també com a continguts les formes geomètriques.
Us adjuntem l'enllaç:
http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?idint=25&item=programa&seccio=serie
LA TORTUGA I LA LLEBRE
La tortuga, sense sentir-se gens ofesa, li va replicar:
- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que allò era impossible, va acceptar el repte. La tortuga, tant convençuda estava de guanyar, que va deixar a la llebre triar el recorregut i on seria la meta. I la llebre va triar un camí ben fàcil per a ella, però ple d'obstacles per a que la pobra tortuga, amb les cames tant curtes que tenia, s'entrebanqués tota l’estona.
En arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, i avançava tranquil·la cap a la meta.
En canvi la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com deixava enrere la tortuga, va aturar-se a descansar i es va quedar adormida sota un arbre
Quan va despertar, va mirar darrera seu per veure on era la tortuga, però no la va veure. Espantada, va mirar endavant i va veure com la tortuga estava apunt d'arribar a la meta. Va córrer i córrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.
LA FESTA MAJOR DEL POBLE
Per això, aquesta setmana, el conte que treballarem, serà el següent:
CONTES DE FESTA MAJOR
L'Editorial Alfaguara, ha editat un recull de 6 contes que anirem treballant all llarg d'aquesta setmana. Aqui teniu l'enllaç i alguns dibuixos que s'hi il.lustren.
http://www.alfaguaraij.cat/?id=552&s=libro
US DEMANEM LA LLUNA!
Feu volar la imaginació a través del Taller de dibuix o del Taller de retall i composició.
Això sense oblidar que, amb el Taller de so, podeu posar veu i música a les vostres imatges.
Aqui teniu l'enllaç
http://blogs.super3.cat/unamadecontes.php?itemid=44645
El conillet Pau
http://www.slideshare.net/19mrm92/el-collinet-pau
En aquest enllaç veureu amb imatges i lletres el conte del Conillet Pau.
La metàfora és molt bona, a veure si us agrada!!!
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Per tal d'anar-la treballant, expliquem contes i fem activitats de tot tipus per poder entendre-la bé.
Us deixiem un enllaç on podeu veure el conte i també escoltar-lo etc.
http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/jordi/index.htm
ELS SENTITS
Us adjuntem un enllaç perquè pogueu veure tots els contes i activitats que anirem fent i si voleu complementar-les a casa tots plegats.
http://www.lacenet.org/sentits/
LA PAPALLONA PRIMAVERA
Benvinguda primavera:
Avui comencem la primavera. Tots plegats tenim moltes ganes que arribi el bon temps!!
Per això el conte d'aquesta setmana parlarà de la primavera. És una narració amb imatges i amb dos tipus de lletres, per així poder-lo llegir i aprendre els colors, les formes i els elements que envolten el tema de les estacions de l'any,
Esperem que us agradi!!!
CONTES BOJOS
Aquesta setmana i la propera no treballarem cap conte en especial, sino que treballarem el conte lliure a partir d'un recurs molt divertit tot treballant les TAC a l'aula.
Us adjunto el link perquè ho podeu treballar si voleu a casa amb l'ajut dels familiars i/o amics i amigues.
http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html
BONA FEINA!!!
EN PERE SENSE POR
http://www.tv3.cat/videos/856529
EL PI DE LES PINYES D'OR
Aquesta casa va adquirir molta fama per la riquesa del seu Baró, que tot i tenir molts tresors va ser la persona més avariciosa de la Terra. Era exigent, fins i tot feia pagar molts tributs als camperols del seu senyoriu.
Però la riquesa del senyor Baró no li venia d'explotar els seus vassalls. A les pinedes del senyor Baró hi creixia un pi prodigiós, un pi que entre les pinyes que feia, cada any en feia unes quantes d'or massís. Cada any, doncs, feia més gran el seu fabulós tresor.
Aquest pi, segons es deia, estava situat en un lloc molt ocult i solitari, voltat per un escamot de soldats, que per tal que no poguessin revelar el secret, se'ls va tallar la llengua... Això és el que el poble deia molt d'amagatotis del Baró.
Un dia de primavera a mitja tarda, el senyor Baró va veure's sorprès per la presència d'un cavaller acompanyat d'una petita tropa que venia a anunciar-li que el Rei en Jaume havia decidit anar-lo a visitar. Li ho comunicava per tal que tingués temps de prevenir-se, perquè el rei vindria acompanyat per una trentena d'homes. Així doncs, si no sorgia cap impediment, el dijous de la setmana vinent, el rei comptava arribar.
El senyor Baró, quan va haver marxat l'emissari restà pensatiu. "Per quin motiu ve el rei?... Què em voldrà?..." Fos quin fos el motiu de la visita, ell prepararia una bona arribada i procuraria que tingués la millor estada.
El dijous, el Baró, abans d'hora, ja s'esperava al límit del terme del senyoriu amb una escorta ben nodrida. Aviat va veure la comitiva reial en el tombant del camí. Al cap de poc el senyor Baró donà la benvinguda al rei mentre li besava la mà en senyal de vassallatge. S'encaminaven cap el castell, on després de reposar es posaren a taula per a sopar, un sopar veritablement esplèndid. El rei quedà molt satisfet i felicità el senyor Baró per les bones cuineres que tenia.
L'endemà feia un dia molt clar, i el rei disfrutava contemplant el paisatge i voltant, ara a peu, ara a cavall, pels boscos del senyor Baró. Al migdia el senyor Baró tornà a obsequiar el rei amb un àpat abundant i suculent, i altre cop el rei felicità al senyor Baró. Per tant, el senyor Baró es va pensar que s'havia guanyat la voluntat del senyor rei.
Al final del dinar el rei demanà als companys de taula que els deixessin sols i... així va anar la conversa:
El rei digué:
- Noble senyor Baró, estic impressionat per la rebuda que ens has fet a mi i la meva gent. Amb raó saps honrar els teus hostes.
Contestà el senyor Baró:
És que el convidat d'avui es mereix tot això i molt més...
El senyor rei va afegir:
- Bé, doncs, senyor Baró, te'n dono les gràcies, però em vols dir perquè la contribució que ens vas donar per la guerra va ser tant petita... Pensa que tots els altres senyors van donar moltes riqueses, van portar cavallers i guerrers, municions de guerra...
El senyor Baró li digué:
És que el meu senyoriu és molt pobre, aquí només hi ha boscos.
El rei replicà:
- Podries donar-me fusta per fer naus. Ah! I ara que parlem de boscos, voldria que m'aclarissis una cosa que fa temps que corre de boca en boca; diu la gent que en les teves pinedes hi ha un pi prodigiós, un pi que fa les pinyes d'or; què me’n dius?
El senyor Baró contestà:
- Això, senyor, són enraonies de la gent envejosa, gent que em vol mal, gent que diu que sóc molt ric i que faig veure que sóc pobre perquè sóc avariciós...
El rei li digué:
- Però amb el munt de menjar que ens has donat, ningú diria que fossis tan pobre com dius...
El senyor Baró no sabia que dir:
- Senyor, només jo sé quant m'ha costat estalviar per totes aquestes despeses... He fet un esforç per vós.
El rei afegí:
- Bé, t'hauré de creure, perquè els bons cavallers no diuen mai mentides. Si no dius mentides ets una persona honorable, però si no has dit la veritat, si realment tens un pi tan prodigiós i no has ajudat al teu rei, mereixes la maledicció i aquell pi meravellós se't farà malbé i mai més et farà pinyes d'or.
El rei donà per acabada la visita i el senyor Baró l'acomiadà tot preocupat. Un cop el rei hagué marxat, el senyor Baró anà cap on creixia el pi fabulós. Se'l mirà i remirà i li semblà veure'l tot estrany: estava esgrogueint. L'endemà se'l tornaria a mirar, creia que era un malfixament seu. Aquella nit no va poder dormir.
Tan bon punt es va fer de dia, va tornar al lloc on hi havia el pi. Aleshores s'adonà que el pi es moria. El que havia dit el rei s'havia complert. Aquest va ser el càstig per la seva avarícia i per la seva falsedat.
Des d'aleshores el senyor Baró entristí, va anar emmalaltint, però fins poc abans de morir, el Senyor li va tocar el cos, i es va tornar caritatiu fins a extrems.
Va dedicar el temps que li restava de vida per ajudar als pobres. La seva dona va acabar repartint la riquesa que restava, després de la mort del seu marit, i va entrar en un convent. Però, això sí, va reservar dues pinyes d'or per fer, amb el seu or, una corona per a la Mare de Déu de Gràcia...
D'ençà d'aquests fets han passat molts anys, segles i tot, però mai més s'ha sentit que per aquí els voltants o en cap altre lloc de la Terra hagi tornat a florir un pi que fes les pinyes d'or.
EL PEIX D'OR
Hi havia una vegada, en un poble molt petit, un avi i una àvia, que vivien en una casa molt petita i molt vella al costat del mar.
Eren tan pobres, tan pobres que només podien menjar el peix que l'avi pescava al mar.
Un dia l'avi va anar a pescar i feia molt mala mar. L'avi va llençar la seva xarxa a l'aigua. Va esperar una mica i en treure la xarxa de l'aigua va veure que només havia pescat una pedra. Va llençar la xarxa al mar una altra vegada i quan la va treure va veure que només hi havia un peixet molt petit. Quan volia ficar el peix dins la seva barca va veure que era un peixet molt brillant de color, era un peixet d'or.
En aquest moment el peixet va començar a parlar tot demanant al pescador:
- Si us plau, deixa'm al mar! Deixa'm viure! Si em deixes anar et concediré tot allò que em demanis.
Llavors, l'avi va contestar:
- Et deixo viure i no cal que em concedeixis res.
L'avi va deixar el peixet d'or al mar amb molta cura i després se'n va anar cap a casa seva.
Quan va arribar a casa, la seva dona rentava la roba al pati en un cossi molt vell. L'avi li va explicar el que li havia passat al mar. La seva dona va començar a rondinar i li va dir:
- Però què has fet beneit! Has deixat anar el peix sense demanar-li cap desig? Li podies haver demanat un cossi nou! Que no veus que aquest el tenim molt vell!
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar, i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
Tan bon punt l'avi va acabar de dir aquelles paraules, el peixet d'or tragué el cap del mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani un cossi nou, perquè el nostre ja és molt vell i no serveix per a res.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa teva que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa, la dona ja l'esperava tot rentant roba en el cossi nou. I li va dir:
- Però com és que no li has demanat una casa nova, tanoca!, que no veus que la nostra ja és molt vella?
L'avi no va contestar res i se'n va anar al mar i un cop allà va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
posa't de cara a mi i d'esquena al mar!
- Què vols de mi?- va dir el peixet d'or.
- La meva dona vol que et demani una casa nova, perquè la nostra ja és molt vella i el sostre és a punt de caure.
El peixet d'or va contestar:
- Torna a casa, ja que el teu desig et serà concedit.
Quan l'avi va arribar a casa seva va trobar la dona al pati de la casa, vestida amb unes robes molt boniques i rodejada de criats.
- Però mira que ets capsigrany! Torna ara mateix al mar i demana al peixet d'or que vull ser la reina del mar i que el peixet sigui el meu criat.
Llavors, l'avi, molt trist, se'n va anar cap al mar. I va cridar:
- Peixet d'or, bon peixet d'or
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
posa't de cara a mi i d'esquena al mar.
- Què vols de mi? -va dir el peixet d'or.
L'avi li explicà amb molta pena:
- La meva dona s'ha tornat boja i vol ser la reina del mar i que tu siguis el seu criat.
El peixet d'or no va contestar res i va desaparèixer dins el mar.
Quan l'avi va tornar a casa va veure allà lluny la seva dona a la
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
porta de la seva primera casa, la casa vella, amb el seu vestit vell i rentant la roba en el cossi vell.
I així va acabar la història; i mai ningú més ha tornat a veure aquell peixet d'or. I diuen que ha perdut la confiança en els homes i està amagat al fons del mar.
La Festa del Cagatió, per qüestions de finesa a l'alta aristocràcia i gent benestant, va ser canviada per la Festa del Defecatió; però no en feu cas el poble encara canta allò de:
"Caga tió,
caga torró;
no caguis del light
que l'altre és més bo.
No caguis diners,
que es van devaluant,
i a finals de mes
ja no valdran res..."
Tot seguit i desprès de fer-lo cagar, posen dret el tronc o soca i li pengen tot de galindaines de colors vius; tal com fem aquí amb l'arbre de Nadal, així s'estalvien de tallar-ho o trasplantar-ho, a més: d'un bon tió sempre surt bona fusta.
L'àpat de Nadal té una gran tradició, i el couen i se'l prenen tots plegats al mig de les places dels pobles i ciutats (ve a ser una mena de ranxo on tothom és convidat i ho comparteixen tot). Fan servir una recepta molt especial amb 10 ingredients:
2 patrolls de pau i felicitat
1 grapat de bones intencions
4 pensaments d'estimació
3 pessics de tolerància
2 unces de solidaritat
8 kilorons de diàleg
5 polsims d'amor
2 manats de tendresa
1 bonyoc de pessigolles
ah! i l'últim, el secret del cuiner: 3 lliures de petons.
CONTE IMAGINARI
PER NADAL DEIXEU UN FORAT A LA IMAGINACIÓ
A cada lloc del món es viu el Nadal d'una manera diferent; als països de centre Europa i d'influència anglosaxona celebren la festa de Santa Claus o Sant Nicolau o del Pare Noel (que tot ve a ser el mateix).
Però... ara no recordo a on, aquest personatge té una transformació i varia una mica; en lloc de ser un home és una dona, coneguda amb el nom de la Mare Noèl·lia; i en lloc de porta regals i joguines, és el personatge encarregat d'emportar-se'ls (s'emporta els vells clar! per a reparar-los, actualitzar-los i fer-los arribar a altra gent), ve a ser una mena de servei tècnic o de reciclatge.
Els encarregats de portar obsequis i jocs nous són els Reis; que no són tres sinó quatre: el groc, el blau, el vermell i ... (em sembla que el quart és el transparent, aquest incolor li permet fer d'espieta i ficar-s'hi a per tot arreu, sense que ningú no el vegi); la comunicació amb la mainada no es fa a través de cartes, (això és un mètode per adults que saben escriure bé), els desitjos s'envien i es demanen telepàticament: amb el pensament (per alguna cosa són Reis Màgics!!).
A cada lloc del món es viu el Nadal d'una manera diferent; als països de centre Europa i d'influència anglosaxona celebren la festa de Santa Claus o Sant Nicolau o del Pare Noel (que tot ve a ser el mateix).
Però... ara no recordo a on, aquest personatge té una transformació i varia una mica; en lloc de ser un home és una dona, coneguda amb el nom de la Mare Noèl·lia; i en lloc de porta regals i joguines, és el personatge encarregat d'emportar-se'ls (s'emporta els vells clar! per a reparar-los, actualitzar-los i fer-los arribar a altra gent), ve a ser una mena de servei tècnic o de reciclatge.
Els encarregats de portar obsequis i jocs nous són els Reis; que no són tres sinó quatre: el groc, el blau, el vermell i ... (em sembla que el quart és el transparent, aquest incolor li permet fer d'espieta i ficar-s'hi a per tot arreu, sense que ningú no el vegi); la comunicació amb la mainada no es fa a través de cartes, (això és un mètode per adults que saben escriure bé), els desitjos s'envien i es demanen telepàticament: amb el pensament (per alguna cosa són Reis Màgics!!).
La Festa del Cagatió, per qüestions de finesa a l'alta aristocràcia i gent benestant, va ser canviada per la Festa del Defecatió; però no en feu cas el poble encara canta allò de:
"Caga tió,
caga torró;
no caguis del light
que l'altre és més bo.
No caguis diners,
que es van devaluant,
i a finals de mes
ja no valdran res..."
Tot seguit i desprès de fer-lo cagar, posen dret el tronc o soca i li pengen tot de galindaines de colors vius; tal com fem aquí amb l'arbre de Nadal, així s'estalvien de tallar-ho o trasplantar-ho, a més: d'un bon tió sempre surt bona fusta.
L'àpat de Nadal té una gran tradició, i el couen i se'l prenen tots plegats al mig de les places dels pobles i ciutats (ve a ser una mena de ranxo on tothom és convidat i ho comparteixen tot). Fan servir una recepta molt especial amb 10 ingredients:
2 patrolls de pau i felicitat
1 grapat de bones intencions
4 pensaments d'estimació
3 pessics de tolerància
2 unces de solidaritat
8 kilorons de diàleg
5 polsims d'amor
2 manats de tendresa
1 bonyoc de pessigolles
ah! i l'últim, el secret del cuiner: 3 lliures de petons.
Aquest ressopó dóna força i sentit al Nadal, i fins i tot és recomanable prendre'l un cop per setmana (no engreixa, no contamina, ni fa mal i el recepten els metges).
La nit de Cap d'Any, allà celebren dues festes alhora: la de Cua d'Any que dura fins a les 12 de la nit, i la de Cap d'Any a partir de les 12 de la nit; és per això que es coneguda amb el nom de: la festa del Cua-Cap (acomiaden un any i donen la benvinguda a l'altre).
En el fons aquestes diades, arreu del món, són plenes de màgia i d'il·lusió; però just han passat, tot resulta ser una màscara de bona paraules, però buida de voluntat. Perquè no fugim d'aquest maquillatge de consum i fem real la imaginació?, no seria bo que cada dia fos Nadal i no ens costés ni un euro?
Àngel Daban
Aquesta i la següent setmana treballarem a l'aula d'educació especial el conte d'en Fosforete, un drac molt especial que li agrada tenir amics i amigues de totes les edats per compartir i aprendre jocs nous i també vol aprendre moltes coses, sobretot els colors i les lletres per fer un llarg viatge.
Si cliqueu l'enllaç podreu veure el conte:
http://www.trastornohiperactividad.com/sites/default/files/pdf/Fosforete.pdf
La nit de Cap d'Any, allà celebren dues festes alhora: la de Cua d'Any que dura fins a les 12 de la nit, i la de Cap d'Any a partir de les 12 de la nit; és per això que es coneguda amb el nom de: la festa del Cua-Cap (acomiaden un any i donen la benvinguda a l'altre).
En el fons aquestes diades, arreu del món, són plenes de màgia i d'il·lusió; però just han passat, tot resulta ser una màscara de bona paraules, però buida de voluntat. Perquè no fugim d'aquest maquillatge de consum i fem real la imaginació?, no seria bo que cada dia fos Nadal i no ens costés ni un euro?
Àngel Daban
EN FOSFORETE
Aquesta i la següent setmana treballarem a l'aula d'educació especial el conte d'en Fosforete, un drac molt especial que li agrada tenir amics i amigues de totes les edats per compartir i aprendre jocs nous i també vol aprendre moltes coses, sobretot els colors i les lletres per fer un llarg viatge.
Si cliqueu l'enllaç podreu veure el conte:
http://www.trastornohiperactividad.com/sites/default/files/pdf/Fosforete.pdf