Emoció: LA RÀBIA

La ràbia és una emoció, és un sentiment, que tard o d'hora ha d'exterioritzar-se.
En molts moments de la nostra vida quotidiana, haurem vist a infants que criden, ploren, llancen objectes, sense un motiu aparent, però cal tenir present, que per ells si que hi ha un motiu, i molt greu, que els impotencia i els fa sortir aquesta reacció.
Cal trobar els motius i la base d'aquesta ràbia des de ben petits i ajudar-los a exterioritzar per tal que no quedi una espina clavada dins seu.
Aquest que us presentem és un conte per treballar aquesta emoció als més petits. Us deixem un resum per si us interessa. El llibre s'anomena SÓC UN DRAC.


Un nen parla dels seus sentiments quan està enfadat . Àlbum en què tant el text com les il.lustracions evoquen la ràbia que un nen pot sentir quan està molt enfadat . El text empra paraules en lletra de pal o lligades i encara més , en negreta. Sobre les il.lustracions fons de color càlid , destaquen els personatges. Els pares són molt petits en comparació amb les figures de la cara del nen que envaeix tota la plana de color vermell , talment un foc encès que no triga a transformar-se en drac , les joguines volen per l'habitació . Quan per fi el nen esclata en plors , és un infant petitó que els pares porten a coll.

Fracàs escolar

Tothom ha sentit a parlar del fracàs escolar, però gairebé ningú n'explica els motius i l'arrel d'on es detecta aquest fracàs escolar.
Com a professionals i pares, hem de ser concients que existeix la possibilitat que en algun moment de l'escolarització dels nostres nens tinguin fracàs escolar.
En aquest article que us adjunto, hi trobareu el perquè del fracàs escolar, què és exactament i algunes possibles solucions que ens poden ajudar.
Si teniu algun dubte podeu consultar al mail del bloc

http://www.slideshare.net/peremarques/noves-tcniques-per-a-redur-el-fracs-escolar

Tècniques d'estudi

S'acosten els exàmens de final de curs, i el més important per dur a terme uns bons resultats és aplicar diàriament les tècniques d'estudi.
Al bloc de l'AFA de la nostra escola, hi hem argumentat i explicitat algunes d'aquestes tècniques que amb la seva solvència poden ajudar a millorar l'estudi dels alumnes i les alumnes.
Aquí teniu l'enllaç i no dubteu a fer qualsevol consulta i suggeriment referent al tema i també us farem alguna recomenació.
http://afapdlc.wordpress.com/2012/05/29/eines-per-facilitar-laprenentatge-tecniques-destudi/

LES EMOCIONS

Què són les emocions?

Totes les emocions són impulsos que ens duen a actuar

L’emoció és una reacció circumstancial i transitòria, que desapareix quan ha fet la seva catarsi i ha complert la seva missió d’avisar sobre quelcom que està succeint o ha succeït al nostre voltant. Té una funció. És un missatge que ens informa d’allò que sentim en una determinada situació, que desenvolupa l’ésser humà i que se suscita en situacions intra i interpersonals. Ningú pot guardar les seves emocions a un calaix quan es relaciona amb els altres o amb sí mateix!

L’emoció és un avís intel·ligent ja que ajuda a comprendre i avaluar l’episodi que vivim d’una manera ràpida i efectiva. Té una major rapidesa funcional que el processament de dades a nivell racional. Per exemple: si toquem quelcom que està molt calent, s’envia una senyal d’alerta des de el dit fins el nostre cervell, actuant el sistema límbil cerebral (emocions) abans de que la informació arribi al córtex prefrontal (raonament).

Les emocions són relacionals, o sigui, que per a la seva resolució òptima hem de comptar amb els altres.

Segons l'Anàlisi Transaccional i altes teories humanistes, existeixen quatre emocions autèntiques: rabia, tristesa,por i alegria. A continuació s'explica per a cada emoció la situació des de la qual es desencadena i la resposta social necessària:

• Por: sorgeix davant el perill. La reacció requerida és demanar ajuda, protecció.
• Ràbia: sorgeix davant la injustícia. La reacció requerida és posar límits, dir-ho i demanar un canvi.
• Tristesa: sorgeix davant una pèrdua, ajuda a poder elaborar-la. La reacció necessària és demanar consol.
• Alegria: desde riure, fins el plaer. Permet el manteniment de la motivació per a seguir fent quelcom. La reacció social és compartir-la.

Hi ha diferència entre el que és un sentiment i una emoció: l'emoció és una experiència de gran intensitat, temporal, fundamentalment fisiològica. El sentiment és com una emoció que ha passat pel filtre cultural i/o dels pensaments en major o menor grau. A vegades també pot ser el resultat de mescles de les anteriors (gelos vist com a por i tristesa, que seria por a perdre). 

Psicomotricitat fina

IDEES PER ESTIMULAR LA PSICOMOTRICITAT FINA

Pels  mestres la paraula motricitat fina no ens és estranya, però quan proposem als pares que ho treballin des de casa, ens diuen .. el què?. A vegades donem per sabut que la terminologia que nosaltres utilitzem és prou clara, però no. Si de veritat volem que les famílies ens ajudin i participin, els hem de facilitar unes eines o pautes.

Aquí hi trobareu una sèrie d'activitats que poden fer els nens i nenes per desenvolupar la psicomotricitat fina. Tant pot servir als mestres per fer una racó dins l'aula, com als pares per treballar-ho a casa.

En aquest enllaç les trobareu:

http://velosipios.blogspot.com.es/2011/01/idees-per-estimular-la-psicomotricitat.html

L'autoestima

 
COM ES FORMA L’AUTOESTIMA?

En el moment en què el nen compara la imatge que s’ha anat formant d’ell
mateix (referida a com es veu físicament, personalment i socialment) amb la
imatge ideal de la persona que voldria ser, és quan comença a formar-se la
seva autoestima. Un nen, per exemple, pot pensar que té una intel·ligència
normal però, tot i així, li desagrada perquè la voldria tenir superior.
Si la diferència entre la imatge que té el nen de si mateix i l’ideal és molt gran,
l’autoestima serà baixa, si la diferència és petita l’autoestima serà alta.
No podré tenir una bona autoestima si…
… no sóc convidat a les festes d’aniversari dels meus companys.
… contínuament em renyen o estic castigat.
… ningú vol seure o fer els treballs amb mi.
… contínuament em diuen que tot ho faig malament.
… em tracten com si fos ximple.
… perdo els deures, tot i que m’han costat més de fer que als
altres.
… sovint faig coses que no voldria i encara que després demani
perdó, ja és massa tard!

BONA AUTOESTIMA ÉS:

I sentir-te bé amb tu mateix.
I notar que ets important.
I que els altres t’estimin.
I tenir amics.
I sentir-te content amb el que penses, dius o fas.
I reconèixer els teus errors i acceptar-los.
I complir les teves responsabilitats.
I viure feliç.
I fer feliços els altres (no fer-los enfadar!).

RECORDA AQUESTS 5 PUNTS CLAU PER MILLORAR L’AUTOESTIMA!

1. Accepta’l!. Fes-lo sentir únic, valora’l a ell com a persona i no valoris
solament els seus èxits i competències.
2. Descobreix què té d’especial i digues-li!. Practica l’elogi, tenint en compte
les seves dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes positius de
la seva conducta.
3. “Creu en ell”. Ofereix-li confiança. Proposa-li responsabilitats
amb la teva supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què saps
que fàcilment pot aconseguir èxits.
4. Analitza els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges
positius que li indiquin què esperem d’ell (sense oblidar on són les seves
dificultats).
5. Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb ell.
Utilitza un llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i comentaris
irònics.

“Potenciar una bona autoestima en el
nen és la millor defensa perquè
sàpiga enfrontar-se amb èxit als diferents
reptes que li oferirà la vida.”

Intenta substituir el verb “ésser” pel verb “estar”. D’aquesta forma no ataquem la seva autoestima, el que fem és mostrar-li la conducta correcta.
En lloc de dir-li “ets un desendreçat” podem dir-li “la teva habitació està desendreçada”.