El regnat d’un nen dura fins que algú el destrona. L’arribada d’un nou
membre a la família, un germanet o una germaneta, pot descol·locar força al
que, fins aquell moment, era el més petit de la família. Els pares, a més,
també es poden trobar desorientats. “La gelosia no s’ha de passar, sinó que
s’ha d’enfrontar” apuntava la psicòloga Neus calleja al reportatge que l’ARA
Criatures va publicar el 15 de gener d’enguany dedicat a la gelosia i que duia
l’explícit títol ‘Torneu-lo!’. Per aquesta professional, la gelosia “és bo que
apareixi, perquè això vol dir que el fill té por de perdre la vinculació
afectiva amb els pares, hi ha una bona vinculació, i per això n’és gelós. El
que han de fer els pares és afrontar-la fins que el germà gran s’adapti a la
nova situació”. El reportatge recollia també 10 propostes per superar amb èxit
la nova situació.
1. La gelosia no
depèn de la diferència d’edat entre les criatures, sinó de la
convivència, que depèn del caràcter dels nens i de les pautes educatives dels
pares.
2. No fer els mateixos regals als
fills, ja que el que demanen és un tracte diferenciat.
3. El dia del naixement, el
germà gran pot fer un regal al petit. Però que el nounat també en faci un al
germà gran és ridícul, perquè el gran pot preguntar: “Com s’ho ha fet? Quan
l’ha anat a buscar?”.
4. Dedicar-los dies
exclusius per separat. Anar de passeig un dia sols amb el germà gran i recuperar així la relació
que teníeu abans. La pràctica que diu “Anem junts a tot arreu” és un parany,
sobretot durant els primers temps desrpés del naixement del segon.
5. Preservar un espai
privat de la casa per al germà gran, sobretot si ha de fer deures o
estudiar, on el germà petit no pugui fer malbé cap activitat.
6. Si al fill gran li fa
gràcia implicar-se en les cures del nadó i demana fer-les, se
li poden deixar fer un dia, però no de manera constant ni com a obligació.
7. Quan falti poc temps per
al naixement del germà, no és recomanable introduir grans canvis.
8. Fer-los entendre que
cadascú fa l’aniversari en una data de l’any i que aquell dia un
dels dos germans rep regals i l’altre no.
9. No comparar-los i, si es
fa, no abusar de les comparacions entre germans.
10. No recalcar la idea
constant que un és el germà gran i l’altre el petit, perquè el gran
també és un nen petit.
La millor forma de regular la
gelosia és intentant conèixer quin és l'origen de la mateixa.
Ø Haurem
de tenir en compte la història prèvia del nen, la seva edat, circumstàncies,
etc. També és important diferenciar entre l'aparició sobtada de la gelosia o un
temperament o personalitat gelosa. En el primer cas podem sospitar de la
irrupció d'algun element nou com pot ser el naixement d'un germà. En el segon
cas es tracta de nens amb certa predisposició a patir gels i el seu tractament
serà més complex.
Ø En
el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui
desproporcionada respecte a lo que se espera per la seva edat i educació
rebuda, produint-se un deteriorament en les relacions familiars, és quan
aconsellem la visita a un professional.
Ø Un
cop identificada la presència de la gelosia, els pares i altres familiars
rellevants hauran consensuar una estratègia comuna per ajudar al nen.
A nivell general exposem una
sèrie d'orientacions per a minimitzar les conductes geloses entre germans:
ü És
fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera
que no hi hagi un tracte de preferència cap a cap d'ells ni s'estableixin
comparacions.
ü Sempre
és més eficaç lloar els aspectes positius que recriminar-li els negatius.
ü Davant
conductes geloses (rebequeries, desobediència, negativisme, Etc ...) pot
aplicar-se la retirada d'atenció o alguna de les tècniques conductuals que
s'utilitzen en la modificació de conducta. Si la gelosia suposa un reclam
d'atenció emocional, hem de ser capaços de donar- la contingentment a les
conductes desitjades o positives, mai després dels episodis de gelosia.
ü Augmentar
el temps en activitats i jocs de tota la família és un bon mètode per millorar
la comunicació i estrènyer llaços i afeblir les pors emocionals.
ü Cal
respondre amb tranquil·litat als episodis gelosos, sense estridències ni
recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepció pel seu comportament i
retirar-li la nostra atenció. Posteriorment, quan es tranquil·litzi i, segons
l'edat, podem intentar raonar els fets i donar-li l'atenció emocional. No
obstant això, "raonar" amb el nen gelós (encara que tingui edat
suficient per comprendre els nostres arguments) no funcionarà sempre. Hem
d'entendre les seves conductes com a símptoma d'un malestar i no des de la
perspectiva racional adulta.
ü Quan
la gelosia són del germà gran cap a un altre d'edat inferior pot ser útil
anar-li recordant de manera subtil els avantatges i "privilegis" que
té al ser més gran (per exemple: anar a dormir més tard o poder realitzar
certes activitats). També, per als nens a partir dels 4/5 anys aproximadament
pot ser útil donar-los cert protagonisme respecte a les atencions que precisa
el seu germà petit, fent-li veure la importància de la seva ajuda per els pares
(vigilar-lo, ajudar a vestir-lo, menjar, etc. sota supervisió de l'adult). A
aquestes edats, per molts nens, pot ser insuportable perdre tot el protagonisme
a causa del nouvingut. És freqüent que les diferents persones i familiars que
visiten el nadó li dediquin una atenció gairebé exclusiva, quedant en segon
terme el germà gran. Això augmenta la seva gelosia.
ü La
relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima
familiar és emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals,
normalment són superades i no presenten més problemes.
.jpg)
Avui, repassant els blocs que segueixo, he pogut gaudir d'un post molt especial, escrit per una persona molt especial per mi. La meva mestra en Educació Emocional. MªTeresa, gràcies!!! Fins aviat.
I és que no som conscients , però tots tenim molt arrelats alguns prejudicis i actituds masclistes que seguim reproduint generació rere generació , segurament perquè és el que hem observat i interioritzat des que érem petits . Per això , l'educació és fonamental per trencar amb aquests prejudicis . A casa , els pares són l'exemple a seguir , i convé reflexionar sobre els valors que es transmeten als fills . Per a això, és útil fer-se preguntes del tipus : Qui pren les decisions importants a casa? Com s'organitza el repartiment de tasques ? Com es resolen els conflictes ?
Per tothom que ho vulgui, aquest és un llibre el qual he après moltissim a sintetitzar i a detectar alumnes que tenen caracteristiques simptomàtiques molt semblants i que no s'acaben de definir. Per tal de poder-los atendre adequadament, aquest és un molt bon llibre.
En aquest enllaç, us adjuntem estratègies claus del dia a dia, per les famílies i persones properes a les persones amb TEA.
Ja hem parlat de què fer per reduir el seu mal comportament , però els pares moltes vegades oblidem premiar quan ho fan bé , amb la qual cosa , els nens treuen la conclusió que només els presten atenció quan es porten malament . En el dia hi ha un munt d'oportunitats per dir-los el bé que fan les coses : "Que bé menja avui el meu nen ! " , " M'encanta quan jugues amb el teu cosí sense barallar ! " , " Com m'agrada què em ajudes a regar les plantes ! "
Enguany s'acosten els exàmens del segon trimestre. Encara som a temps per poder adquirir objectius i continguts davant d'un examen.
El TDA-H a Catalunya s'ha convertit en estudi per molts científics i universitats d'arreu.
.jpg)