Però qui són els alumnes amb trastorns de conducta?
Segons Rodríguez-Sacristán (1987) són alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats clíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades".
Què ens diu la Organització Mundial de la Salut, el CIE-10?
Són "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o retador que en els seus graus més extrems pot arribar a violacions de les normes, més del que seria acceptable pel caràcter i l'edat de l'individu afectat i les característiques de la societat en la que viu".
A qui podem descartar?
-Trastorns greus del desenvolupament (espectre autístic, psicosis infantils, ...),
-Psicosis de la segona infància,
-Psicosis de l'adolescència.
-Síndromes associats al retard mental.
-Etc.
Partim de la idea de que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, manifesta una dificultat de maduració emocional i de créixer com a persona i que els trastorns de conducta són la manifestació objectiva d'un suposat patiment psíquic de naturalesa específica.
1. Amb l'alumnat:
1.1. A nivell individual
- Tenir una persona de referència (co-tutor).
- Fer un treball pedagògic d'interiorització del Reglament Intern del centre.
- Aportar idees i elements perquè l'alumne/a pugui entendre el perquè de la seva conducta.
- Ajudar a diferenciar i tractar les faltes de conducta.
- Aprendre a millorar la comunicació amb els companys i professors, bàsicament, mitjançant el diàleg.
- Arribar a verbalitzar de manera coherent els seus sentiments.
- Que disposi d'un espai per a l'expressió que necessita (dibuixar, parlar, escriure, xat, ...)
- Modificar o adaptar la duració del temps de les tasques proposades o del mateix horari de classe.
- Les activitats poden ser manipulatives o més creatives.
- Ús de les noves tecnologies o materials.
1.2. A nivell grupal
- Dissenyar crèdits específics (manipulatius, relacionats amb la vida real, creatius o d'expressió plàstica, teatre, jocs esportius, ball, ...).
- Treball per projectes o centres d'interès.
- Aules d'autoaprenentatge.
- Treballar algun programa (xerrades, activitats, ...) sobre l'autoimatge, autoconcepte, les relacions, les habilitats socials, ...
- Treball de dinàmiques de grups.
- Conèixer la mediació i col·laborar-ne.
- Diferenciar del què és bullying.
2. Amb el professorat:
- Participar en programes o cursos per a treballar aspectes d'aquest alumnat.
- Conèixer la realitat social i l'entorn familiar que tenen fora de l'institut.
- Comprendre els aspectes evolutius.
- Compartir la responsabilitat.
- Establir un co-tutor o persona de referència.
- Tenir un referent clar i proper a qui pot adreçar-se.
- Consensuar acords d'intervenció en les reunions.
- Comprendre els aspectes psicològics: baixa resistència a la frustració, ansietat, baix control, impulsivitat, creences o pensaments distorsionades, duresa emocional, baixa autoestima, disonomia o desordre escolar, ...
- Mostrar una actitud de respecte i comprensió.
- Valorar els aspectes positius individuals (petites coses).
- Intentar crear un "reconeixement" envers l'alumne respecte a un "àrea" en la qual sigui hàbil.
2.1. Tutor/a
- Tenir un recolzament i suport per la tasca difícil que té, per part de la resta del personal docent.
- Fer l'acollida en primer terme de l'alumne/a.
- Acompanyar l'alumne/a en el seu malestar i ajudar-lo a vincular-se a les activitats educatives.
- Generar expectatives d'èxit.
- Diferenciar entre la persona i l'acte conflictiu.
- Vehiculitzar les informacions i intervencions del cas, amb l'ajut del psicopedagog.
- Estar alerta i analitzar la situació en cada moment.
- Tenir pautes per com han de fer les entrevistes familiars.
- Registre d'entrevistes.
- Establir una comunicació periòdica amb les famílies i altres professionals o serveis que intervenen.
- Ús de l'agenda escolar.
- Pactes personals o contractes pedagògics amb l'alumne/a i/o família.
- Fulls de seguiment setmanal, diari personal, ...
- Marcar límits molt concrets, que siguin fàcilment avaluables.
- Treballar el "no" i l'autocontrol, per aplicar-ho a la vida habitual.
- Treballar el sentiment de pertinença al grup, l'autoestima, bon clima de classe, les normes i regles de classe clares, aprofitar temes de debat per treballar els valors, fer jocs de rol o dramatitzacions, etc.
- Crear un entorn agradable i un ambient facilitador.
